Perquè el peix Irisat, després del bon consell de l'estrella de mar, se'n va anar a buscar el pop.
El pop era ja molt vellet i estava... una mica atrotinat! Li va dir al peix que havia de saber compartir les seves escates. I així sempre tindria amics.
El pop se'n va anar a banyar mentre les esponges de mar l'ajudaven a fregar toooootes les potes. I el pop es queixava que li feien pessigolles!
CANÇÓ N.5
Al fons d'una cova
hi viu el vell pop amagat.
Té ja molt poca força
perquè és un pop atrotinat.
Busca alguna esponja
de les que viuen dins del mar
i que frega les potes
s'adona que s'ha embolicat.
Un, dos, i tres i quatre,
gairebé sóc a la meitat.
Quin munt de potes llargues
que tenim tots els pops salats!
Cinc, sis, ai! que em descompto
i ja no sé quina he rentat.
Set, vuit, noies mireu que
em sembla que ja hem acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada