A la cantata "El peix Irisat" no hi ha gaire poesia, tot i que les lletres estan escrites com a versos.
Per celebrar aquest 21 de març, Dia Internacional de la Poesia, us deixo un bonic poema de Sala-Valldaura que comença amb aquesta preciosa metàfora pianística.
MARINA
Amb els seus dits d’escuma,
la mar toca el piano dolç de la platja
i el timbal guerrer de les roques.
Les bombolles són les pessigolles de la sorra,
i de la mar cap a la mar
va i ve i torna l’aigua
que sempre ronca i mai no dorm.
Josep M. Sala-Valldaura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada